... dues vegades amb la mateixa...
Amb la faldilla baixa de cintura i el top color festuc puges corrents per Portal de l'Àngel. T'afanyes per intentar agafar a Catalunya el de Blanes que passa a dos quarts, potser tindràs sort i no hauràs d'esperar mitja hora fins que vingui el de Calella. Des del moment en que has sortit del local, on has deixat als teus companys de cerveses, t'has adonat que les sandàlies escollides aquest matí combinen perfectament amb el vestuari però no són gens pràctiques per caminar i menys per córrer.
Quatre o cinc vegades t'has enganxat amb les rajoles rectangulars del terra, però -capficada per arribar prompte- no t'has adonat de l'avís. Fins que ha sigut massa tard... pataplàs... al terra tan llarga com alta ets. T'has aixecat ràpidament, no hi ha temps per perdre, una ràpida mirada a les mans i has continuat corrents. I un altre cop... pataplàs... al terra de nassos. Una noia t'ha demanat si t'havies fet mal, amb educació li has donat les gràcies i has continuat corrents intentant evitar les mirades dels curiosos que s'han girat en sentir el soroll de la teva recaiguda.
Has entrat a l'estació i has revisat les pantalles on informen dels trens en via i de les properes entrades. Hi havia anunciat el de Terrassa, el de Blanes romania a la cua. En baixar... quasi, però no! Aquest cop no has caigut, i menys mal perquè les conseqüències de caure escales avall haguessin pogut ser greus. Mires el tren que hi a l'andana i tornes a revisar la pantalla: no, aquest és el de Terrassa. Per alguna raó et sents inquieta i et vols assegurar, busques el rètol del tren on anuncia la destinació i... collons! que és el de Blanes! A veure si els dos ostions han estat de bades!
No serà fins demà al matí quan t'adonis de les rascades que els dos aterratges han deixat a la teva pell. Serà la coentor del sabó en dutxar-te la que t'informi de les noves ferides. I no podràs evitar pensar que sí, que la cervesa sense alcohol a tu t'emborratxa.
Quatre o cinc vegades t'has enganxat amb les rajoles rectangulars del terra, però -capficada per arribar prompte- no t'has adonat de l'avís. Fins que ha sigut massa tard... pataplàs... al terra tan llarga com alta ets. T'has aixecat ràpidament, no hi ha temps per perdre, una ràpida mirada a les mans i has continuat corrents. I un altre cop... pataplàs... al terra de nassos. Una noia t'ha demanat si t'havies fet mal, amb educació li has donat les gràcies i has continuat corrents intentant evitar les mirades dels curiosos que s'han girat en sentir el soroll de la teva recaiguda.
Has entrat a l'estació i has revisat les pantalles on informen dels trens en via i de les properes entrades. Hi havia anunciat el de Terrassa, el de Blanes romania a la cua. En baixar... quasi, però no! Aquest cop no has caigut, i menys mal perquè les conseqüències de caure escales avall haguessin pogut ser greus. Mires el tren que hi a l'andana i tornes a revisar la pantalla: no, aquest és el de Terrassa. Per alguna raó et sents inquieta i et vols assegurar, busques el rètol del tren on anuncia la destinació i... collons! que és el de Blanes! A veure si els dos ostions han estat de bades!
No serà fins demà al matí quan t'adonis de les rascades que els dos aterratges han deixat a la teva pell. Serà la coentor del sabó en dutxar-te la que t'informi de les noves ferides. I no podràs evitar pensar que sí, que la cervesa sense alcohol a tu t'emborratxa.
4 comentarios
Dora -
abox -
Encantat de llegir-te
Dora -
En quant al tipus de sabates, m'he adonat que pensar que sempre tinc temps de tot i voler vestir amb glamour combinen pessimament.
Salutacions
abox -