Blogia
Històries del tren

Per A

És curiós com algú més jove et fa adonar del molt que encara has d'aprendre.

Ara et miro, assegut d'esquena, llegint el primer dels sis llibres que t'has comprat de Dune i em demano que feia jo a la teva edat. Perquè ningú em va explicar que el temps corria i que ja no tindria l'oportunitat d'aprendre allò que passés per alt? Com és possible que no veiés la importància de preparar-me per afrontar el futur? Fins quan pensava, si mai m'ho vaig plantejar, que duraria aquella vida d'innocència i d'inconsciència?

Aixeques els ulls del llibre. Hem de baixar a la propera. Jo t'interrogo buscant resposta per les meves preguntes, pels meus dubtes, per les meves recriminacions... Potser em somrius. I m'adono que avui puc començar, avui tinc més criteri, avui puc canviar, avui he d'aprendre tot el que ni tan sols vaig arribar a oblidar.

0 comentarios