Blogia
Històries del tren

Voladores

Així que surto de les entranyes de la metròpolis busco un paisatge amb el que gaudir després de tanta foscor. A la meva dreta es dibuixen els afores de la ciutat oblidats durant molts anys. Potser encara en són.

En el cel quatre homes es preparen per realitzar el ritual de renovació, es concentren mentre el mestre de cerimònies fa sonar el flabiol. No temen per la seva vida perquè els déus estan amb ells, allà dalt. El que el destí els ha encomanat és més important que la seva pròpia existència i ara la cultura, la terra i el poble depenen de la seva ofrena.

El mestre dóna la senyal perquè els quatre mortals guarnits amb el vestit dels seus avantpassats es llencin al buit i mirin, cara a cara, a la mort.

4 comentarios

Dora -

Potser es podria solucionar posant una xarxa...

Jo no estic en contra del que fan, ni molt menys. Al contrari.

El que em molesta és que se'ls permeti fer senser cap tipus de seguretat.

Jo -

La qüestió es si tenen alguna altra opció per a guanyar-se dignament la vida. Si realment són indígenes, no ho crec. Aleshores, qui som per jutjar-los quan es juguen la vida mentre escrivim aquests comentaris comodament?

Dora -

Crec que no és important el que jo pensi, sino el que ells creguin.

En aquest cas en concret jo penso que és una tonteria jugar-se la vida per una ofrena, per un poble, per una tradició i més encara per un espectacle al Forum... però això no treu que em va impressionar.

abox -

de debò creus que val la pena realitzar aquestos sacrificis per un poble que per les seves tradicions i cultura veient un partit de futbol, suposo que sempre hi haurà idealistes