Blogia
Històries del tren

L’orador

Bona tarda tinguin, senyores i senyors
Reclamo la seva atenció

M’adreço a tan distingit públic, no per demanar almoina
Si no per fer unes reflexions
Que podrien ser amenaces

No tinc feina i he de mantenir una família
No disposo d’ingressos i he de malviure al carrer
O potser el que vull és una altra dosi

Els agraeixo la seva bondat
I desitjo que Déu beneeixi als que m’han ajudat
Maleïts els que no han col·laborat

5 comentarios

abox -

Potser la dura aparença de la insensibilitat es part de al cuirassa, reconec que només es aparença

Dora -

Pel que escrius (no només aquí) crec que no ets tan insensible com vols fer creure. Potser si no te n'has adonat és que no ha estat, quan sigui real ho veuràs.

abox -

Em toco el cor i reconec la cuirassa que em fa ser insensible a aquestes mirades, desgraciadament no es permeable per la resta

Dora -

Els ulls així ho indicaven.

Ignasi -

Ben segur que molts d'ells demanen per pagar-se una dosi més. És trist que ja no te'n puguis fiar de la gent que demana al carrer.