Blogia
Històries del tren

Aquest cop no

Aquest cop no m’he posat les sandàlies de color festuc, perquè no combinen amb la resta del vestuari, perquè les ferides als genolls i a les mans encara són presents, perquè volia estar preparada per córrer en tocar les nou al rellotge de Santa Maria del Mar.

Aquest cop no he caigut cap vegada mentre pujava des del Born fins a Catalunya al trot, el record dels aterratges de la setmana passada encara eren presents a la meva ment i l’instint de supervivència m’han fet tenir més cura.

Aquest cop no he arribat a temps, el tren que m’havia de portar a la teva vora, a casa, s’ha escapat sense donar-me l’oportunitat de pujar-hi. He segut a l’andana esperant el proper i he pogut escoltar un parell d’històries que no, aquest cop no, no explicaré per no trair a qui parla confiat del seu anonimat.

2 comentarios

Dora -

També n'hi ha d'haver de privades.

En el proper post, noves històries.

abox -

llastima, jo esperava poder llegir les històries del tren