Petites onades
És inevitable mirar el mar mentre el cuc de terra recorre el trajecte en qualsevol dels dos sentits. Especialment ara, en aquesta època, quan laigua sembla tranquil·la i la claror del dia et permet veure el fons. Ara, quan les petites onades saixequen durant uns segons en busca del cel, en busca de la immortalitat, i la paret daigua salada evita el reflex del sol sobre la superfície mostrant nítidament el seu interior, els seus matisos, les seves tonalitats abans de trencar en una bromera blanca per demostrar-te que tot és efímer, fins i tot la complicitat amb el mar.
3 comentarios
Anónimo -
Dora -
abox -