Blogia
Històries del tren

El llibre d'en Pep

En Pep no ha dormit en tota la nit. Ahir va començar a llegir un llibre que va arribar casualment a les seves mans. I fins que no ha arribat al desenllaç, a la darrera frase, al darrer mot, al fi més absolut, no ha pogut parar de llegir. I això no ha passat fins les set de la matinada, moment en el que s’ha adonat que tenia el temps just per una dutxa d’aigua freda i un cafè instantani.

Corrents ha baixat fins l’estació pregant perquè el so que escoltava no fos el del tren en sentit Barcelona. Ha augmentat el ritme i, en el moment just en el que les portes emetien l’avís per ser tancades, ell ha fet un salt i ha entrat en el vagó intentant estabilitzar el seu cos sobre una superfície que començava a moure’s.

Mentre una veu li deia: Bon dia, senyor. El bitllet, si us plau.

4 comentarios

Dora -

Ja m'explicaràs...

abox -

Gracies , recomanes a traves dels teus comentaris al enllaç que m’has dit.
Tinc a les meves mans un llibre de Yasunari Kawabata , "País de nieve", a veure que tal.

Dora -

Fa molt temps que no inverteixo tota la nit en llegir. En canvi, cada dia he de correr perquè el soroll del tren m'avisa de que hauré d'esperar el proper.

No et puc recomanar cap llibre, però en aquest weblog hi ha un enllaç a un altre que actualitzo amb els llibres que he llegit, que estic llegint, que vull llegir o que ja no faré.

Abans de llegir-los o mentre ho estic fent, deixo una frase (una asociació ràpida, alguna cosa que el llibre representi per mi abans de la lectura). Quan ja l'he acabat, intento escriure un microconte referent al missatge que n'he extret.

No recull tots els llibres que he llegit, només els que he llegit des de Pedro Páramo.

Si vols que et sigui sincera, sempre penso que el proper serà el millor (Propera parada). Suposo que per això, tot i que estic passant-m'ho molt bé amb Ferran Torrent, tinc moltes esperances dipositades en el llibre que hi ha en cua.

abox -

Devia ser molt bo aquest llibre, potser me’l podries recomanar, espero que no em passi com al Pep, vaig a treballar amb bicicleta i segur que arribaria tard.