Perquè?
Shan trobat casualment. Ella primer gira el cap en un intent de dissimular que lha vist, però a mig fer sho repensa i es queda mirant-lo. Ell no pot evitar adonar-sen i la saluda cordialment amb la mà.
La noia respira a fons i es dirigeix cap a Gerard, potser no el veurà mai més i ha daprofitar locasió per demanar-li-ho. No sho pensa dos cops i li preguta perquè ho va fer, perquè la va deixar, en què es va equivocar, quina va ser lerrada. Ell, potser expert en donar excuses a les dones, evita el típic ho vaig fer per tu o la culpa no és teva, pensa que amb una resposta més concreta ella es quedarà més satisfeta, encara que també més dolguda, i cadascú podrà seguir de nou el seu camí.
- Perquè ets massa reflexiva, ho penses tot massa vegades, mai haguessis vist la nostra vida com una aventura i la relació estava predestinada al fracàs per culpa de la monotonia. No ets capaç de deixar-ho tot i anar al meu costat sense una planificació a mig termini.
- Molt bé. Pugem, ara, aquí, al proper tren amb independència de la destinació, sense maletes ni bosses, sense cap planificació. Estrenem una nova vida els dos junts allà on ens porti el destí.
Ell acotxa el cap i marxa, deixant-la a landana, plorant per segon cop per una relació que no pagava la pena.
La noia respira a fons i es dirigeix cap a Gerard, potser no el veurà mai més i ha daprofitar locasió per demanar-li-ho. No sho pensa dos cops i li preguta perquè ho va fer, perquè la va deixar, en què es va equivocar, quina va ser lerrada. Ell, potser expert en donar excuses a les dones, evita el típic ho vaig fer per tu o la culpa no és teva, pensa que amb una resposta més concreta ella es quedarà més satisfeta, encara que també més dolguda, i cadascú podrà seguir de nou el seu camí.
- Perquè ets massa reflexiva, ho penses tot massa vegades, mai haguessis vist la nostra vida com una aventura i la relació estava predestinada al fracàs per culpa de la monotonia. No ets capaç de deixar-ho tot i anar al meu costat sense una planificació a mig termini.
- Molt bé. Pugem, ara, aquí, al proper tren amb independència de la destinació, sense maletes ni bosses, sense cap planificació. Estrenem una nova vida els dos junts allà on ens porti el destí.
Ell acotxa el cap i marxa, deixant-la a landana, plorant per segon cop per una relació que no pagava la pena.
12 comentarios
angelica -
Sí es muy triste.....
abox -
Dora -
1. A vegades quan perdes, guanyes.
2. A més de ser la persona ideal, també és necessari que sigui el lloc ideal i el moment ideal.
3. No sempre pot funcionar amb tothom, imagineu-vos la complexitat de relacions en una societat que tots puguin ser la parella de tots.
abox -
Ignasi -
Dora -
Ignasi -
Dora -
I també ha trobat a algú que vulgui pujar al tren sense saber la destinació.
Ignasi -
Dora -
Carles -
Visiteu el meu blog!
Ignasi -