Símptomes

La noia que seia al meu costat s’ha aixecat i ha baixat a l’última parada. De fet, acabo de mirar el lloc que ocupava el seu cos i he comprovat que no hi ha ningú. Fins i tot és possible veure el paisatge per la finestra, cosa que seria totalment impossible si hom hagués ocupat l’espai de nou. Però els passatgers que acaben de pujar passen pel meu costat buscant un seient sense adonar-se que n’hi ha un de lliure a la meua vora. Fins i tot hi ha qui roman plantat a la plataforma i distretament mira cap el lloc buit.

Quan anava a La Laboral patíem (les meves amigues i jo) símptomes. Els símptomes són els efectes pels quals comença a desaparèixer gent al nostre voltant, especialment nois. Sovint fèiem un cigarret (mal costum que quasi totes hem deixat) a l’exterior de la cafeteria i la densitat demogràfica augmentava a l’espai invers d’on ens trobàvem disminuint en la nostra zona. No ens agradava massa perquè reduïa les nostres possibilitats d’establir relacions amb altres individus de l’espècie, però rèiem en verificar aquest fet.

Doncs sembla que els símptomes m’acompanyen.

2 comentarios

[Dora - 10 de septiembre de 2004 - 17:31]

Als que s'hagin apuntat a aquest tren recentment (potser trobaran interessant aquest altre post): http://www.infoaragon.net/servicios/blogs/histories/index.php?idarticulo=200402211

[Ignasi - 10 de septiembre de 2004 - 17:15]

Aquesta sensació també la tinc jo quan veig que la gent omple primer els seients que hi ha lluny que els q toquen amb el meu :S
No he fumat mai ;), i em dutxo cada dia :D