Blogia
Històries del tren

D'amor i pecats

No sé si es tractava d'un conte eròtic, d'un poema d'amor o d'una confessió.

El xic que està segut al meu costat estava llegint un llibre quan ha decidit deixar a una banda el plaer passiu de la lectura per passar al plaer actiu de l'escriptura i, amb un moviment ràpid, ha amagat el llibre a la bossa i ha extret un full i un bolígraf. Jo he intentat mirar furtivament el paper blanc tacat de tinta, potser buscant una excusa pels meus posts o esperant reconèixer un gran escriptor poc mediàtic, qui sap si volent descobrir una ànima bessona o fantasiejant amb la vida secreta del meu desconegut...

Només n'he pogut rescatar quatre paraules:
prova d'amor...
tots els pecats

11 comentarios

Dora -

No és exactament aquesta l'adreça... però he pogut arribar fins una persona que estava subscita públicament al teu weblog i he copiat la URL correcta.

Jo tampoc m'entero molt de tot això, i també utilitzo el "bloglines". En resum es tracta d'adreçes que et permete tenir un directori de pàgines que vols consultar regularment, de forma que -utilitzan eines com el bloglines- t'avisen de quan hi ha un nou post.

Bé, tu ja estàs a la meua llista!

Elizabeth -

He sentit molt a parlar d'això de rss, però mai he sapigut que era...

Jo estic donada d'alta a bloglines. No se si es això, perè per si de cas, et deixo l'enllaç ;)

http://www.bloglines.com/preview?siteid=378984

Salut!

Dora -

Elizabeth... em passa el mateix amb tu!

Dora -

Marta, he passat algun cop per la teua pàgina... però em seria més fàcil llegir-te si estigués sindicada. Tens rss?

Dora -

Sort que no has dit la llibreta groga, hi ha un llibre que parla d'un pilot que escriu en llibretes... La veritat és que el poc que jo vaig poder llegir del meu company de viatge també em va encuriosir... Potser només eren exercicis d'escriptura, però a mi m'agrada imaginar que es tractava d'una carta d'amor, per l'amor veritable, un home posant els seus sentiments de manera franca sobre el paper... I en part, això és el que em va fer no mirar més, perquè aquell escrit no era per mi: era per una altra persona.

Dora -

A mi me volen regalar una de gravadora! La veritat és que, si fos una mica ordenada, m'aniria molt bé... Però ja em veig oblidant-me-la a casa, prement play en comptes de rec o aguantant-la pel lloc per on ha de captar els sons... Millor intento exercitart la memòria, de moment!

Irina -

El que donaria per saber que va escriure un noi mentres tornava de Londres amb avió.... Només pensa la força amb la que girava cada full d'aquella llibreta blava m'agafen més ganes de llegir-ho. Que hi farem ....

Marta. -

I no us passa sovint pensar en una gravadora perquè la ploma és massa lenta? Jo sí, cada dia, però anar parlant sola pel carrer amb una gravadora em fa pal i és una pena perquè, com tothom, penso veritables barbaritats. Si algú s'hi apunta sóc capaç de començar la campanya "bojos per la gravadora bloggera" però, de moment, tota sola em sento totalment freak.

Salut!

Elizabeth -

A mi també m'agrada escriure en el tren. Les idees que et passen pel cap i que no vols que s'oblidin. El que no m'agrada es que hi hagi gent que em miri i llegeixi el que escric...

P.D Malgrat això, jo sóc la primera en tafanejar què llegeix i escriu la gent! :P

Dora -

I a tu et sona haver escrit alguna vegada aquestes paraules? Nen... a veure si t'estava espiant a tu! No pot ser, veritat? Vam quedar que tu anaves amb bici...

abox -

ultimament em recorda a mi aquest noi, vaig carregat de llibreta i ploma aprofitant qualsevol espai del dia per pendre notes del lladre de roses