Blogia
Històries del tren

Adam i Alba (i): Els personatges

Us he de presentar a Adam i Alba -per batejar-los d’alguna manera perquè en aquest cas no conec els seus noms reals i, com que tinc intenció de parlar d’ells uns quants dies, és convenient identificar-los.

Adam i Alba s’havien apropiat dels quatre seients que hi ha al costat de la porta que comunica un vagó amb l’altre. De fet no semblava que es coneguessin perquè havien ocupat els seients en paral·lel.

Adam viatjava d’esquenes al costat de la finestra i tenia les potes recolzades al seient del davant -he dit potes, perquè quan algú fa coses d’animal em permeto descriure’l com a tal- I l’Alba, asseguda a la seva diagonal, ocupava amb el cul el seient del costat de la porta i amb la bossa (i les carpetes i el mòbil i…) el que restava lliure.

Jo m’he posat enmig dels dos intentant apropiar-me del seient de les potes de l’Adam -tement interferir en una possible relació, doncs el sexe, l’edat i l’aspecte els conferia un potencial interessant a curt termini- i he espolsat la possible porqueria que s’hagués pogut desprendre de la sola de les sabates del nen amb un efecte estudiat perquè la mateixa anés a parar a la seua cara.

I sense voler m’he assabentat de la meitat de la seva vida -i que em perdonin, però vosaltres també esteu a punt de fer-ho… si voleu, clar.

1 comentario

Ignasi -

A mi tampoc m'agrada que la gent posi les potes sobre els seients, és força festigos. Crec que hi ha moltes maneres d'asseures comodament al tren, sense ser un porc.
Sobre la historia, sembla interesant, explica explica...