Adam i Alba (vi): La profe de francès
Adam i Alba (i): Els personatges
Adam i Alba (ii): Pagar per veure-la
Adam i Alba (iii): La parella*
Adam i Alba (iv): Tovalloles i calces*
Adam i Alba (v): Farmàcia
LAlba havia anat a visitar a una noia perquè estava interessada en rebre classes de francès. Dies abans, quan lAlba va trucar al telèfon -que hi havia escrit al minúscul tros de paper arrancat dun foli penjat a la porta de la cafeteria de la facultat- per demanar una entrevista amb la noia, aquesta només li havia proporcionat el nom dun carrer i el número, sense indicar-li el pis. Per això, aquella tarda, en arribar al lloc convingut va haver de preguntar al porter, un dels pocs que queden en una ciutat cada vegada més acostumada als enginys electrònics, si coneixia una noia que vivia en aquell edifici.
- Es francesa havia precisat lAlba.
- Fa pocs dies que viu aquí?
- No ho sé, però es diu Florette
- Com la de lanunci de televisió? Sí, dona aquella que surt corrents en cotxe i el noi la persegueix dient el seu nom. Florette, Florette Crec que viu al tercer.
Efectivament, Florette vivia al tercer i lAlba va sortir molt satisfeta de la visita. Els dos darrers anys Florette havia estat a París, però no era el primer cop que vivia a Barcelona i havia decidit tornar perquè aquí tenia més oportunitats densenyar la seva llengua, feina que lapassionava. Florette parlava perfectament castellà (lAlba no va explicar res de català) i estava molt interessada en dirigir la formació segons les necessitats de la noia, això junt amb la bona primera impressió que havia tingut feien que lAlba estigués convençuda de contractar-la.
En baixar, el porter havia tornat a parar a lAlba i li havia demanat disculpes pel comentari sobre el nom de la noia.
- Clar va dir lAdam, a la capital no estan acostumats a xerrar lliurement amb la gent, i si algú comença una conversa o és un degenerat o després se'n penedeix per si la resta de gent el confon amb un degenerat.
Adam i Alba (ii): Pagar per veure-la
Adam i Alba (iii): La parella*
Adam i Alba (iv): Tovalloles i calces*
Adam i Alba (v): Farmàcia
LAlba havia anat a visitar a una noia perquè estava interessada en rebre classes de francès. Dies abans, quan lAlba va trucar al telèfon -que hi havia escrit al minúscul tros de paper arrancat dun foli penjat a la porta de la cafeteria de la facultat- per demanar una entrevista amb la noia, aquesta només li havia proporcionat el nom dun carrer i el número, sense indicar-li el pis. Per això, aquella tarda, en arribar al lloc convingut va haver de preguntar al porter, un dels pocs que queden en una ciutat cada vegada més acostumada als enginys electrònics, si coneixia una noia que vivia en aquell edifici.
- Es francesa havia precisat lAlba.
- Fa pocs dies que viu aquí?
- No ho sé, però es diu Florette
- Com la de lanunci de televisió? Sí, dona aquella que surt corrents en cotxe i el noi la persegueix dient el seu nom. Florette, Florette Crec que viu al tercer.
Efectivament, Florette vivia al tercer i lAlba va sortir molt satisfeta de la visita. Els dos darrers anys Florette havia estat a París, però no era el primer cop que vivia a Barcelona i havia decidit tornar perquè aquí tenia més oportunitats densenyar la seva llengua, feina que lapassionava. Florette parlava perfectament castellà (lAlba no va explicar res de català) i estava molt interessada en dirigir la formació segons les necessitats de la noia, això junt amb la bona primera impressió que havia tingut feien que lAlba estigués convençuda de contractar-la.
En baixar, el porter havia tornat a parar a lAlba i li havia demanat disculpes pel comentari sobre el nom de la noia.
- Clar va dir lAdam, a la capital no estan acostumats a xerrar lliurement amb la gent, i si algú comença una conversa o és un degenerat o després se'n penedeix per si la resta de gent el confon amb un degenerat.
0 comentarios