El Teatre de la Màgia

A Arc de Trionf puja un pillat que només seure comença a tremolar. Un senyor, en veu baixa, comenta que tot és una farsa perquè el noi estava molt tranquil mentre esperava el tren a l’andana.

Abans d’arribar a Catalunya deixa la bossa sota el seient i passeja de punta a punta del vagó cantant (desgraciant) una cançó de Bob Marley. En acabar demana quanta gent és feliç, perquè ell ha estat contractat –segons explica– per l’empresa de transports per fer enquestes sobre la satisfacció dels usuaris. Evidentment la gent o no és feliç o no té ganes de explicar-li-ho, per això només una persona (amic de l’individu?) aixeca la mà manifestant la seva felicitat. El noi entra en bogeria, crida que aquest món està podrit i baixa ràpidament del tren, que ja ha arribat a Catalunya, deixant la bossa al vagó.

Encara té temps de tornar a pujar i agafant la bossa i passant el plat requerint una almoina diu: Estaveu acollonits, eh? Doneu uns euros pel Teatre de la Màgia!