Elefants i soldadors

A l'hora de dinar molts es posen la bata blava amb el logotip de l'o vermella i és impossible diferenciar qui treballa a oficina i qui a taller, potser aquest és l'objectiu.

Mentre ens infiltrem entre les seves taules i mengem el seu dinar no puc deixar de mirar aquesta gent que m'envolta. Penso que nosaltres fem el mateix, ens posem una bata blava imaginària, adoptem els seus hàbits, parlem sobre el que els interessa i intentem que ells tampoc puguin diferenciar qui és de l'empresa i qui només està de pas.

Però realment hi ha un ells i un nosaltres i la diferència rau en que nosaltres, amb sort, podrem ajudar-los a pintar elefants, mentre que el soldador que ara està segut al meu costat esta creant una història... una història del tren.

2 comentarios

[Dora - 24 de octubre de 2004 - 10:06]

Derkon, de tant en tant em passo per la teua pàgina, però -com que no sé com sindicar-me- no ho fagi massa sovint. En canvi, l'altra (la que vas escriure un post fa poquet) és més fàcil controlar-la perquè estic sindicada i quan hi ha un nou post el puc llegir immediatament. És una llàstima que no l'utilitzigues tant, però és una alegria saber que els teus viatges son més intensos.
Una abraçada.

[Derkon - 24 de octubre de 2004 - 00:52]

Ja no utilitze tant el tren, les circumstàncies no acompanyern . Així que els meus viatges són ara més emocionalment intensos.
Ja se que no comente però continue pensant que aquest és un dels meus blogs favorits, jeje.