Records com verges

Una agradable olor impregna l’ambient del vagó. Per mi és familiar, però no sé identificar-la. Intento ensumar tancant els ulls perquè pugui associar-la a un record, una persona o una activitat, però l’aroma s’escapa. Com més atenció li dedico més s’amaga, per això decideixo oblidar-me sabent que em passaré la resta del dia pensant amb la dolça olor. I llavors, com una verge que es deixa festejar però que no permet que la toquin, torna a aparèixer. Torna l’aroma. I jo la ignoro, sabedora que d’aquesta manera no se’m negarà. L’ambient és relaxa i els records flueixen: el viatge d’Anna Mari a Estambul, el darrer cap de setmana a Berga, l’olor de fruita... és l’aroma de té soluble de poma. Deliciós.

2 comentarios

[Dora - 12 de noviembre de 2004 - 04:35]

Ets un encant. Un petó per tu, Susan...

T'enyorem molt per aquí!

[Susan - 12 de noviembre de 2004 - 03:05]

Deliciós és també l'adjectiu que es mereix l'article!!
Enhorabona Dora, ho estás fent requetebé!!!
Un petó des de Stuttgart.