Entre línies*

Una boleta de pèl roman per uns segons parada, mirant a dreta i esquerra en busca del camí correcte. Mou els bigotis en un gest de concentració i decideix avançar cap endavant, però a les poques passes el dubte l’envaeix i torna a interrompre el pas. Ara es frega amb les extremitats els ulls, xicotets i brillants com caps d’agulla, i torna a mirar a munt i a baix. S’adona que no té perspectiva i decideix pujar a sobre la via, esperant que l’alçada li permeti esbrinar cap on ha d’anar. El tren arriba i una fortor de ferro socarrat envaeix l’estació de plaça Catalunya.

Entre línies: Si no saps on anar, millor quedat parat... No sigui que t’esclafin com a una rata!

1 comentario

[Marta. - 11 de noviembre de 2004 - 05:05]

Molt guapo!