Lynch, com t’odio

Finalment ha passat. La noia que es maquilla durant el trajecte m’ha mirat. En fer-ho ha somrigut grotescament, amb els ulls fora de les òrbites i ensenyant les dents tortes. Dos seients més endavant un nan ha començat a saltar fent cabrioles i rient estrepitosament. Una nena m’ha assenyalat amb l’índex mentre li feia confidències a l'avi que seia al seu costat, tapant-se la boca amb l’altra mà perquè jo no pogués esbrinar de què xiuxiuejaven. La cara de desesperació ha alarmat a l’amable senyora que hi havia al meu davant, haurà estat aterradora perquè la senyora m’ha agafat de la mà i dolçament m’ha demanat si em trobava bé. En aquells moments ha entrat un revisor al vagó i la noia, el nan, la nena, el vell i, fins i tot, la senyora amable s’han posat seriosos de cop i han començat a desfilar, un darrere l’altre, cap a la porta de sortida sense deixar de mirar-me.

Mentre el revisor em demanava: és el trajecte del seu gust?

2 comentarios

[Dora - 19 de noviembre de 2004 - 19:30]

Aquesta la tenim, però em resisteixo a veure-la... suposo que algun dia hauré de sucumbir.

[angelica - 18 de noviembre de 2004 - 19:01]

Doncs, sí......si el revisor et demana si el trajecte és del teu gust....decididament eres dintre d'una peli del David Lynch!!!! Blue velvet?