Blogia
Històries del tren

Cafè, copa i...

Els dos arriben corrents a l’andana i ella, mirant als panells li prega esbufegant:
– Digues que és el de Vic.
– No –li respon ell amablement–, són el de Sant Vicenç i el de Blanes. No ho veus des d’aquí? Aproxima't!

Ella no reacciona, se li ha quedat la boca oberta i els ulls perduts intentant esbrinar en quin punt ha comès l’errada. Recapitula mentalment els últims moviments, mira el rellotge, comprova l’andana i, finalment, torna a mirar el plafó lluminós que informa de l’arribada dels propers trens i on ja no apareix el de Vic, el darrer de Vic.

Ell té els ulls il•luminats i un somriure ple de picardia se li escapa sota el nas. Recorda fa uns minuts quan els dos han discutit per qui pagava el cafè, ell tenia l’import just però ella s’ha encaparrat en convidar amb un bitllet de 100 euros. En veure el tamany del bitllet ell ha reaccionat ràpidament, ha mirat el rellotge i ha permès que fos ella la que pagués. La cambrera no tenia canvi i han perdut uns segons valuosos que li haguessin permès arribar a temps.

Ara està esperant el moment idoni per dir-li:
– Bé, sempre et pots quedar a dormir a casa...

2 comentarios

angelica -

Aixó pinta bé.....divendres nit i tot el cap de setmana per davant....

Dora -

Jo vaig agafar el de Blanes i no sé com van quedar, potser el noi va fer de taxista i la va portar a Vic...