Five o'clock*

Una parella d’avançada edat decideix berenar durant el viatge. Ella extreu dues tasses de plàstic d’una bossa i ell un termo des d’on aboca un líquid calent als dos recipients. Apura al màxim –quasi fins que el beuratge sobreeixís– amb la intenció, suposo, de que tots els viatgers puguem gaudir del plaer de provar-lo en el proper revolt. I ambdós procedeixen a beure-se’l amb gustós deliri. La primera tassa no els ha saciat, per això decideixen prendre’n una segona i, així, exhaurir-lo. En acabar, unes petites pastes de caramel –delicioses, us ho asseguro, Susan me’n va donar a provar una vegada– els proporcionen el darrer plaer al paladar.

Miro el rellotge i passen uns deu minuts de les sis... les five o’clock a London.