Marlboro
Mi madre me ha dejado dos paquetes de Marlboro en la habitación ¡es tan mona! Siempre que va al estanco me compra un par de paquetes
La verdad es que mi madre y yo nos parecemos mucho, puedo hablar con ella de cualquier cosa y siempre coincidimos. Menos en la ropa, cuando hablamos de ropa terminamos discutiendo, ella se pone como una histérica porque no quiere que la coja nada de su armario. El sábado me castigó, aún piensa que puede castigarme, por haber cogido su top dorado
¿tú crees? Le dije que se tomara un par de Valiums, a ver si así se tranquilizaba.
Pues, como te decía, estos cigarrillos que estamos fumando entre vagón y vagón son cortesía de mi madre ¿te he dicho que nos parecemos mucho?
Pues, como te decía, estos cigarrillos que estamos fumando entre vagón y vagón son cortesía de mi madre ¿te he dicho que nos parecemos mucho?
3 comentarios
Dora -
El que volia reflexar en aquest escrit és que l'educació dels fills no és quelcom que es pugui fer a la lleugera.
Però clar, d'una mares que li compra cigarretes a la seua filla, que li permet faltar al respecte, que la principal discusió que tenen és la roba (el top daurat, quina roba que vesteix la mare, eh?)... Doncs amb tota la informació que tenim de la mare no ens ha d'estranyar que la nena fumi i que fumi al tren.
O donant-li la volta: quan veiem a un jove que està cometent un acte incívic, on acaba la seua responsabilitat i comença la dels seus pares?
Estem en una societat on es discrimina a la dona si vol tenir fills, on abortar no és legal, on el preservatiu és un dimoni, on permetem que adolescents tinguin fills sense estar preparats per la seua educació i impedim que persones madures s'encarreguin responsablement de la seva descendència penalitzant-los laboralment, on els fills parelen sudamericà en comptes de català perquè l'idioma matern no ha pogut estar transmés, on la responsabilitat de l'educació s'egigeix als mestres i professors (ara volem ampliar el curs lectiu, en comptes d'exigir més dies de vacances per dedicar als fills) i els tutors se'n renten sovint les mans...
Espero que en aquest conte hagueu pogut veure tot el que jo volia explicar... i no només que el tabac mata.
Que aprofito per dir que és així, que mata més que la heroina o la cocaina, i que mata perquè ens deixem influenciar per la publicitat, el cinema i els prescriptors de pacotilla (o sigui: els ídols, els amics...). Però això ja serà tema d'un altre post.
angelica -
abox -