Per plorar o per riure
Aquest dies tothom està seguint els postulats de Keynes i es dedica a transformar tots els seus ingressos en consum deixant a zero lestalvi i promovent la inversió del futur.
[No sé si aquest economista amb capacitat per desautoritzar al govern britànic per la política que volia adoptar acabada la Gran Guerra va analitzar mai les conseqüències daquest consum sobre la globalitat de leconomia a llarg termini, no sé si durant aquells anys que la gent moria de gana i latur estava a lordre del dia algú es va preocupar de pensar en consum responsable... Però el fet és que ell va donar un gir a lEconomia, amb una perspectiva mai aplicada fins al moment. Potser Keynes avui sembla un capitalista insensible i les seves teories requereixen matisos, però en aquells moments va permetre avançar a aquesta ciència.]
Com deia, tothom va ple de paquets i bosses i, si prou difícil és avançar dues passes un dia de vacances, més ho és quan el volum per individu augmenta desmesuradament. Hom està cansat de passejar i fastiguejat pels compromisos nadalencs i tendeix a oblidar que el civisme sha de mantenir durant tot lany, aquestes dates no ens eximeixen de comportar-nos com éssers socials que hem de conviure.
Per això el fet dintentar pujar al tren amb una càrrega considerable, vigilant de no perdre res pel camí, no caure en lintent i amb prou rapidesa com per agafar un lloc no hauria de representar un motiu per faltar al respecte. Però no tothom ho té tan clar.
Dos matrimonis es donen empentes per pujar al tren...
Per plorar- La senyora dun dels matrimonis li diu al seu home: Catalán tenía que ser, con todos esos paquetes me ha empujado y no me dejaba entrar.
Per riure- El senyor eludit li respon: Y con los bolsillos llenos.
[No sé si aquest economista amb capacitat per desautoritzar al govern britànic per la política que volia adoptar acabada la Gran Guerra va analitzar mai les conseqüències daquest consum sobre la globalitat de leconomia a llarg termini, no sé si durant aquells anys que la gent moria de gana i latur estava a lordre del dia algú es va preocupar de pensar en consum responsable... Però el fet és que ell va donar un gir a lEconomia, amb una perspectiva mai aplicada fins al moment. Potser Keynes avui sembla un capitalista insensible i les seves teories requereixen matisos, però en aquells moments va permetre avançar a aquesta ciència.]
Com deia, tothom va ple de paquets i bosses i, si prou difícil és avançar dues passes un dia de vacances, més ho és quan el volum per individu augmenta desmesuradament. Hom està cansat de passejar i fastiguejat pels compromisos nadalencs i tendeix a oblidar que el civisme sha de mantenir durant tot lany, aquestes dates no ens eximeixen de comportar-nos com éssers socials que hem de conviure.
Per això el fet dintentar pujar al tren amb una càrrega considerable, vigilant de no perdre res pel camí, no caure en lintent i amb prou rapidesa com per agafar un lloc no hauria de representar un motiu per faltar al respecte. Però no tothom ho té tan clar.
Dos matrimonis es donen empentes per pujar al tren...
Per plorar- La senyora dun dels matrimonis li diu al seu home: Catalán tenía que ser, con todos esos paquetes me ha empujado y no me dejaba entrar.
Per riure- El senyor eludit li respon: Y con los bolsillos llenos.
2 comentarios
Dora -
Graf von Dracula -
Molt bona la menció de Keynes. I la resposta del Senyor eludit molt bona.
Que vagi be!