La Júlia i Boccaccio
La Júlia samaga darrera els vidres dunes petites ulleres rodones. El llibre que llegeix actualment crea una doble barrera, física i intel·lectual, amb la resta de viatgers. Ara passa per una època en la que li interessa el renaixement i, només seure, obre el Filócolo i sentrega a la lectura.
Però avui un jove, ben plantat, atractiu i interessant ha captat la seva atenció en passar pel davant. De fet ella ha pogut apreciar des de primera línia la perfecció del seu cul. Ara la dolça aroma li recorda un i un altre cop que ell és allí, a tocar, que només amb un moviment lleuger de ma pot acariciar-li els cabells. Sense voler ha aixecat la mirada i sha creuat amb la dell, que li ha retornat un somriure. Tímidament la noia també ha somrigut.
Els viatges llargs em neguitegen- li confia el noi.
Jo intento passar el temps llegint, les distàncies es comprimeixen i el trajecte sem fa curt- respon ella per continuar la conversa.
Ah! Boccaccio!- diu el noi mirant les tapes de lexemplar
Però no és el Decameron!- aclareix ràpidament mentre és posa vermella.
El pitjor de tot és que si ell no hagués estat tan bo tota lescena li hagués produït arcades.
Però avui un jove, ben plantat, atractiu i interessant ha captat la seva atenció en passar pel davant. De fet ella ha pogut apreciar des de primera línia la perfecció del seu cul. Ara la dolça aroma li recorda un i un altre cop que ell és allí, a tocar, que només amb un moviment lleuger de ma pot acariciar-li els cabells. Sense voler ha aixecat la mirada i sha creuat amb la dell, que li ha retornat un somriure. Tímidament la noia també ha somrigut.
Els viatges llargs em neguitegen- li confia el noi.
Jo intento passar el temps llegint, les distàncies es comprimeixen i el trajecte sem fa curt- respon ella per continuar la conversa.
Ah! Boccaccio!- diu el noi mirant les tapes de lexemplar
Però no és el Decameron!- aclareix ràpidament mentre és posa vermella.
El pitjor de tot és que si ell no hagués estat tan bo tota lescena li hagués produït arcades.
4 comentarios
morri -
Mai m'havia passat en 4 anys de tren, i vam parlar una estona al arribar a Sants i ja no he sabut res mes. Però em va semblar curiòs, i sí, era maca. :P
Dora -
La notra Júlia és tímida, poc comunicativa, gens sociable... però li permet al noi una conversa íntima amb insinuacions velades. Allò que no li hagués permés mai a un lleig li permet a un extrany.
Anónimo -
Per que produir-li arcades si ell no estava tan bo? Sembla una mica dur, no?
Tonificante -