Gent anònima amb la mateixa fi*
Pujo al tren i prenc possessió del meu seient preferit. Miro per la finestra i reconec el paisatge que diàriament m'acompanya. Em fa l'efecte que la gent que hi ha al meu voltant té el mateix destí que jo i un calfred em gela el cor. Menys mal que no conec a ningú dels que m'acompanyen en aquest viatge, menys mal que ell està a casa i avui no hem compartit camí. Una idea passeja per la meva ment, intento allunyar-la. Torno a mirar al meu voltant, gent anònima amb la mateixa fi.
Així que això és la mort, gent anònima amb la mateixa fi.
Així que això és la mort, gent anònima amb la mateixa fi.
2 comentarios
Josefí -
que tal va tot?
Jo segueixo per aquí..i de tant en tant rebo notícies teves i sé q tot molt be.
Fins l'última que he rebut: que tanques el weblog.
Una pena q tanques aquest únic enllanç que molta gent pot tenir amb tu, però és la teva decisió.
Així que aprofito aquesta oportunitat per dir-te que espero que tots els teus projectes segueixin endavant i desitjar-te MOLTA FELICITAT per aquest any nou que comença!
Bueno, reina, aixo és tot, espero que la vida et sigue lleu i dolça.
Petons + abraçada!
Josefí
calsetines -