Blogia
Històries del tren

Nua*

Avui volia pujar al tren nua i començar a riure d'aquells que es disfressen: de les nenes que volen ser dones i les velles que volen ser adolescents, dels tendres amb cuirassa de cuir i els llops amb pell de xai, dels que es deixen portar per les modes i els que fan crucifixió a les marques... Volia pujar nua i riure d'ells, fer veure que els que van nus són ells. Però... feia massa fred.

Moltes felicitats, Carles.

2 comentarios

Anónimo -

Donc a mi em dona per plorar... pero no per ells, sino per mi, que encara que no ho vulgui, segur que soc com ells, encara pitjor, per que en el meu egocentrisme em crec diferent. I tu? ja t'has sentit diferent, avui?

calsetines -

A veces,incluso dudo de si realmente queda algo bajo esas ropas...máscaras y disfraces... sí que dan ganas a veces de reirse un rato, a pesar del frio ;)