Històries del tren 2004*

Aquesta és una decisió meditada que em dol en l'ànima, però tot té un inici i molts cops també una fi. Per això avui t'informo que jo baixo a la propera, que no continuo aquest viatge, que el meu trajecte ha arribat al seu destí. Però abans de l'adeu vull escriure unes darreres lletres per transmetre què ha significat l'Històries per mi.

A nivell particular aquest blog és una imatge del meu jo més íntim, més sincer, més personal. Cada segon rellevant del darrer any està descrit entre aquestes línies, cada persona que significa quelcom per mi està present entre aquests posts, cada fet transcendent en la meua vida s'amaga en les seues pàgines.

Però a més, m'agradaria que sabessis que no només ha estat un acte d'exhibicionisme, també m'he sorprès a mi mateixa refrescant la pàgina en busca de comentaris, vigilant les estadístiques, navegant als blogs cercant una ànima bessona. M'agradaria donar-te les gràcies (especialment a tu Derkon, a tu Ignasi i a tu Abox) per fer d'aquest, un viatge per recordar.

Si vols parlar amb mi sé que em trobaràs, només has de buscar entre les persones anònimes que viatgen al teu costat.

Dora Farnós i Rovira 2004

14 comentarios

[Tristany de Pinós - 25 de febrero de 2005 - 23:00]

Carai tu!, avui que trobo aquest blog i m´agrada i resulta que ja no va...:(

[Ginés - 10 de febrero de 2005 - 20:04]

Doreta!!!
Conozco a Suskiin que te ha puesto un comentario. Fuimos juntos a un taller literario que montaba ella.
Que casualidad!!!
Un beso muy fuerte y ánimo!!!
A ver si nos vemos pronto

[Canjuarlos - 04 de enero de 2005 - 18:03]

Es una pena que este viaje termine, pero me quedo con la parte positiva de él... Lo que nos ha aportado a nosotros, los lectores, y, sobre todo, a ti.

Gracias por todo, Dora.

[JaviWoll - 04 de enero de 2005 - 15:19]

No trobo a faltar els meus viatges en tren per anar a la feina: vagues, endarreriments, la música clàssica a tope, l'aire condicionat a tope a l'estiu... Però ha estat bonic llegir les teves històries tots aquests mesos.
Gràcies!.

[angelica - 03 de enero de 2005 - 22:06]

Amb tu vaig descobrir les blogs, un món meravellós,....sempre et llegia,...et trobaré a faltar molt.

[Jos - 03 de enero de 2005 - 11:42]

uuppps!! està repe, però abans l'he posat on no tocava!

hola guapa,
que tal va tot?
Jo segueixo per aquí..i de tant en tant rebo notícies teves i sé q tot molt be.
Fins l'última que he rebut: que tanques el weblog.
Una pena q tanques aquest únic enllanç que molta gent pot tenir amb tu, però és la teva decisió.
Així que aprofito aquesta oportunitat per dir-te que espero que tots els teus projectes segueixin endavant i desitjar-te MOLTA FELICITAT per aquest any nou que comença!
Bueno, reina, aixo és tot, espero que la vida et sigue lleu i dolça.

Petons + abraçada!

[abox - 02 de enero de 2005 - 19:02]

Resultava agradable la visió del paisatge i de vegades sobtava la descripció del passatge però sempre distreia els sentits amb força, sento que desaparegui la línea de ferrocarril que m’aportava estones gratificants. Soc massa tímid per parlar amb les persones anònimes que m’acompanyen durant el trajecte si no es dirigeixen a mi, si et sembla oportú fes un senyal, de totes maneres encantat d’haver-te llegit. Bon any Dora

[Elizabeth - 01 de enero de 2005 - 23:36]

Ha estat tot un plaer haver-te conegut en aquest món blogeril. Trobaré a faltar les teves històries del tren, però de ben segur algun dia ens trobarem, ja que, com el Morri, agafem el mateix transport, la mateixa línia.

Bon any, Dora :)

[Suskiin - 01 de enero de 2005 - 23:22]

Trobaré a faltar les teves històries del tren. Bon viatje vagis on vagis.

[derkon - 01 de enero de 2005 - 20:39]

Una despedida directa,senzilla i emotiva. Com els teus posts...
Per a nosaltres que et llegim també ha sigut un viatge interesant, més enllà de simples històries, segur que tots ens hem sorprés a nosaltres rememorant escenes i sensaciones com si el post l'haguèssim escrit nosaltres.

Jo tb deixaré el meu blog,o tal vegada reste navegant a la deriva.

Sempre podràs considerar imprimir tot aquest viatge, i donarli una forma ... seria una bonica novela.

Sort.

[morri - 31 de diciembre de 2004 - 13:13]

Jo feia poc que et llegia però em provocava molta curiositat el llegir-te perquè agafem el mateix tren.
Que vagi bé!

[sushios - 31 de diciembre de 2004 - 12:19]

M'ha encantat tot el que has escrit durant aquest temps. I també com ho has escrit... Trobaré molt a faltar les teves històries.

Un petó!

[Josep - 31 de diciembre de 2004 - 10:06]

Dora, lamento la teva decisió.

Tot i així, encara tinc l'esperança que algun dia tornis a pujar a aquest, el teu tren. ;-)

Sort!

[Ignasi - 31 de diciembre de 2004 - 06:06]

Gràcies per tots els bons moments que m'has fet passar llegint les teves històries.
Sàpigues que també em pots trobar quan vulguis ;).
T'anyorare.