Adam i Alba (iii): La parella*
Adam i Alba (i): Els personatges
Adam i Alba (ii): Pagar per veure-la
Després de veure com lAdam acariciava els genolls de lAlba, no em quedava cap dubte respecte la seua relació. Ara només restava desvetllar si aquesta havia estat passada, era present o seria futura.
La química entre ambdós joves feia sortir tantes espurnes que em vaig veure obligada a posar-me les ulleres de sol, tant per protegir-me de la virulència en forma de feromones contingudes com per atorgar als meus companys de viatge una mica més dintimitat, intentant amb el meu gest crear una barrera entre ells i jo.
LAdam va continuar els seus mims passant capriciosament la mà per les zones més castes i accessibles de lAlba. Va acariciar la cara de la xica, les seues espatlles, els seus braços i, dolçament, va prémer les seues mans. Els turmells també van ser objecte de les carícies dels dits del xic. Finalment, ella es va rendir a tanta dolçor i va prendre protagonisme en el ritual daparellament, apartant les grenyes de la cara del noi i fent-li un bes.
Definitivament, en aquest present perfecte ells eren parella i aquell petó ho confirmava. Potser abans ja mantenien una relació o potser duraria per sempre, però això no tenia cap importància perquè lúnica cosa que importava era el ara i aquell petó que es mereix un record en aquest weblog.
Adam i Alba (ii): Pagar per veure-la
Després de veure com lAdam acariciava els genolls de lAlba, no em quedava cap dubte respecte la seua relació. Ara només restava desvetllar si aquesta havia estat passada, era present o seria futura.
La química entre ambdós joves feia sortir tantes espurnes que em vaig veure obligada a posar-me les ulleres de sol, tant per protegir-me de la virulència en forma de feromones contingudes com per atorgar als meus companys de viatge una mica més dintimitat, intentant amb el meu gest crear una barrera entre ells i jo.
LAdam va continuar els seus mims passant capriciosament la mà per les zones més castes i accessibles de lAlba. Va acariciar la cara de la xica, les seues espatlles, els seus braços i, dolçament, va prémer les seues mans. Els turmells també van ser objecte de les carícies dels dits del xic. Finalment, ella es va rendir a tanta dolçor i va prendre protagonisme en el ritual daparellament, apartant les grenyes de la cara del noi i fent-li un bes.
Definitivament, en aquest present perfecte ells eren parella i aquell petó ho confirmava. Potser abans ja mantenien una relació o potser duraria per sempre, però això no tenia cap importància perquè lúnica cosa que importava era el ara i aquell petó que es mereix un record en aquest weblog.
2 comentarios
Dora -
Un bes per tu.
Susan -