Facebook Twitter Google +1     Admin

Històries del tren

Un viatge amb companyia

 

---

Històries del tren 2004*

Aquesta és una decisió meditada que em dol en l'ànima, però tot té un inici i molts cops també una fi. Per això avui t'informo que jo baixo a la propera, que no continuo aquest viatge, que el meu trajecte ha arribat al seu destí. Però abans de l'adeu vull escriure unes darreres lletres per transmetre què ha significat l'Històries per mi.

A nivell particular aquest blog és una imatge del meu jo més íntim, més sincer, més personal. Cada segon rellevant del darrer any està descrit entre aquestes línies, cada persona que significa quelcom per mi està present entre aquests posts, cada fet transcendent en la meua vida s'amaga en les seues pàgines.

Però a més, m'agradaria que sabessis que no només ha estat un acte d'exhibicionisme, també m'he sorprès a mi mateixa refrescant la pàgina en busca de comentaris, vigilant les estadístiques, navegant als blogs cercant una ànima bessona. M'agradaria donar-te les gràcies (especialment a tu Derkon, a tu Ignasi i a tu Abox) per fer d'aquest, un viatge per recordar.

Si vols parlar amb mi sé que em trobaràs, només has de buscar entre les persones anònimes que viatgen al teu costat.

Dora Farnós i Rovira 2004
31/12/2004 00:49 Enlace permanente. sin tema Hay 14 comentarios.

Nua*

Avui volia pujar al tren nua i començar a riure d'aquells que es disfressen: de les nenes que volen ser dones i les velles que volen ser adolescents, dels tendres amb cuirassa de cuir i els llops amb pell de xai, dels que es deixen portar per les modes i els que fan crucifixió a les marques... Volia pujar nua i riure d'ells, fer veure que els que van nus són ells. Però... feia massa fred.

Moltes felicitats, Carles.
28/12/2004 21:09 Enlace permanente. sin tema Hay 2 comentarios.

Gent anònima amb la mateixa fi*

Pujo al tren i prenc possessió del meu seient preferit. Miro per la finestra i reconec el paisatge que diàriament m'acompanya. Em fa l'efecte que la gent que hi ha al meu voltant té el mateix destí que jo i un calfred em gela el cor. Menys mal que no conec a ningú dels que m'acompanyen en aquest viatge, menys mal que ell està a casa i avui no hem compartit camí. Una idea passeja per la meva ment, intento allunyar-la. Torno a mirar al meu voltant, gent anònima amb la mateixa fi.

Així que això és la mort, gent anònima amb la mateixa fi.
26/12/2004 21:09 Enlace permanente. sin tema Hay 2 comentarios.


Enlaces

Archivos


Blog creado con Blogia.
Blogia apoya: Fundación Josep Carreras

Contrato Coloriuris